Neix entre els anys 1920 i 1925 a les platges de Badalona, Catalunya. Es va crear com un artefacte de platja compost inicialment per dos flotadors iguals i simètrics de proes i popes, unes bancades, i incorporava un rem de doble pala. A finals de la dècada van tenir la idea de col·locar a aquesta embarcació de dos cascs, un arbre i una vela obtenint-se l'actual patí de vela. El vaixell es va estendre ràpidament per tot el litoral del Barcelonès i el Maresme. L'any 1940 es va celebrar una regata que va ser anomenada Campionat de Catalunya, tot i que la Federació Regional de Vela la va desautoritzar amb una nota de premsa, i el nom de la prova es va canviar pel de Gran Premi de Barcelona. L'any 1942 els germans Luís i Emili Mongé, que es dedicaven a l'exportació de fusta, socis del Club Natació Badalona, dissenyen les formes dels cascs actuals del patí de vela, els dos iguals però amb diferències notables entre proa i popa per evitar la deriva. Aquest disseny s'escull a partir d'una regata que se celebra a Vilanova i la Geltrú, on el disseny dels badalonins es va mostrar tan superior que es va adoptar com a base per definir un model unificat de patí. Carles Pena aconsegueix que la Real Federación Española de Vela reconegui el patí de vela com una embarcació en sèrie. També va ser propulsor del primer Campionat d'Espanya de Patí de Vela, celebrat al Club Natació Barcelona el 1944 i que es continua celebrant actualment organitzat per diferents clubs de l'estat. El mateix any el Comitè Olímpic va aprovar els estatuts de la federació Espanyola de Vela. El 1951 va fundar l'Associació Deportiva Internacional de Patí A Vela (ADIPAV), sent-ne president durant 17 anys. L'any 1968, Antoni Soler, fabricant badaloní de patins, crea el patí de vela júnior pels nens i adolescents. Actualment hi ha flotes de patins a Catalunya, Andalusia, València, Illes Balears, Múrcia, Bèlgica, Holanda, Alemanya i França.